Ensemble Andalusí de Tetuán: L’ocàs d’al-Àndalus – Festival Renaixement

Romanç andalusí: moaxaja i zejel

Parlar del romanç andalusí és parlar de la forma lingüística que es va parlar en la Península Ibèrica musulmana entre els segles IX i XVII. Aquestes llengües van ser considerades al principi d’ús exclusiu pel poble pla i per tant, no idònies per al cultisme de les corts o de les diferents composicions poètiques. Però a partir del segle IX, a l’Espanya influenciada per la cultura àrab, es produeix un canvi que serà fonamental per a la futura evolució d’aquesta llengua vulgar. Àrabs utilitzaven el seu propi idioma per a comunicar-se, escriure i transmetre la seua cultura. Una composició poètica que apareix en el segle IX, en àrab culte, és la moaxaja (poesia cantada), un poema amb cinc o set estrofes amb idèntica estructura rítmica, dividit per la rima en dues parts: una amb rimes independents i l’altra, amb rimes dependents en totes les estrofes, era freqüent que una persona usara l’àrab i el romanç en els seus dialectes i parla diària.
Però la importància que cobra la moaxaja per a l’espanyol no es deu la seua mètrica, ni als seus versos, ni a la seua rima, la vertadera importància radica en el fet que moltes d’elles afegien una última estrofa anomenada jarcha. El programa ‘Romanç andalusí: Moaxaja & Zejel’ es basa a interpretar els intercanvis poètics i musicals entre dos fronts principals en la cultura Andalusina d’Orient i Occident.

ENSEMBLE ANDALUSÍ DE TETUÁN

Aziz Samsaoui, kanún i direcció
Youssef el Husseini, oud i veu
Hamid Ajbar, violí i veu
Fathi Ben Yakoub, viola
Muhsen Kouraich, def, panderos i veu