Capella de Ministrers – Sixena | Festival ARRELS

Processional de les religioses del sagrat, sobirà i ínclit orde militar de Sant Joan de Jerusalem (s.XIV – XV)

Música i litúrgia en un noble monestir femení: el Reial Monestir de Sijena
Amb la finalitat de reunir el res de les dames nobles del Regne i Corona d’Aragó, es va fundar en 1188 per desig de la reina donya Sancha de Castella, esposa del rei Alfons II d’Aragó, el Reial Monestir de Sijena (Osca), amb religioses del sagrat, sobirà i ínclit Orde Militar de Sant Joan de Jerusalem. Els avatars dels dos últims segles (robatoris napoleònics, dissolució del patrimoni després de la desamortització, i l’àmplia destrucció del monestir en 1936), dificulten la investigació, encara que això no reduïsca l’interés que suscita aquest antiquíssim i insigne cenobi femení per als estudiosos de la història i de les belles arts, mostrant amb aquest programa la seua importància musical. Mínima és la documentació que conservem en l’actualitat, però suficient per a mostrar la relació que es va donar entre noblesa, litúrgia i música. L’estudi de les fonts, tant litúrgic- musicals com administratives, permet recrear i recrear-nos en una cuidada, sistematitzada i en no poques ocasions particular pràctica del cant dins de la litúrgia que va perdurar durant segles com a símbol identitari d’aquesta fundació real. El seu Cerimonial(1588) és el compendi d’aquestes, descrivint-les i especificant els espais arquitectònics del cenobi i aixovar utilitzats per a la seua pràctica, estant musicalment confirmades i adornades pel seu Processional (s. XIV-XV).

El present programa ens traslladarà, mostrant una riquesa melòdica, tres dels moments més significatius de l’any litúrgic: la festivitat de Sant Joan Baptista, els cants de la qual evocarien a les religioses la seua professió en el monestir; la celebració del Mandatum del Dijous Sant, que tant interés va tindre la reina fundadora a sistematitzar com a exemple de dedicació als pobres en una fundació hospitalària; i la intensitat de la Pasqua, mantenint més enllà de Concili de Trento la representació de la Visitatio sepulchri, en aquest cas, el denominat «cant dels àngels de Pasqua».

Alberto Cebolla

Intèrprets

Èlia Casanova, veu
Beatriz Lafont, veu
Laia Blasco, veu
Maria Morellà, veu
Robert Cases, arpa
Carles Magraner, viella