Músiques de pau i batalla

Sinopsis

En aquest programa, Fabulare proposa un viatge per endinsar-nos en la cultura de la guerra i la pau del Renaixement europeu a través de la música i del seu ús com a eina de propaganda i d’expressió espiritual.

El Renaixement, període polític i artístic que abraça els inicis de l’edat moderna des de finals del segle XV fins a principis del segle XVII, va estar marcat a Europa per una inestabilitat i una violència omnipresents. En primer lloc, per l’amenaça creixent de l’Imperi Otomà, que va arribar a saquejar el sud de la península itàlica i a assetjar la ciutat de Viena, i que va provocar la competència pel lideratge militar de la fe entre regnes cristians, sobretot entre l’emperador Carles V i el rei Francesc I de França, pugna representada en les obres La guerre, La battaglia Taliana i Quousque non reverteris.

L’altra gran font de violència va ser la fragmentació de la unitat institucional de l’Església occidental amb l’aparició de la reforma protestant. L’enrocament de les doctrines i la persecució dels dissidents acusant-los d’heretgia va contribuir a crear un clima de crispació i de vigilància social que en qualsevol moment podia esclatar en episodis violents. El pitjor exemple de les guerres de religió europees va ser la guerra dels Trenta Anys, que entre el 1618 i el 1648 va arrasar el continent i en algunes regions del centre va arribar a suposar la mort de la meitat de la població.

Malgrat això, en aquest context també hi va haver nombroses persones i moviments amb ideologies pacifistes que van treballar per teixir diàlegs entre confessions i bastir una convivència pacífica gràcies a múltiples acords de pau, alguns d’essència més política i altres de més espiritual. Per això, per contrarestar la imatge més cruel de l’Europa renaixentista, hem inclòs al programa tres peces religioses que expressen el desig per la pau, escrites al segle XVI en tres regions diferents: la primera de l’anglès John Taverner, la segona de l’eslovè Jacob Handl escrita a Praga, i l’última del sevillà Francisco Guerrero.

La peça de Guerrero inclosa en el programa és l’Agnus Dei de la seva missa L’homme armé. Guerrero mateix la va presentar a Carles V al monestir de Yuste en els últims anys de la seva vida, i és que les misses basades en la melodia de la cançó popular anònima L’homme armé van ser d’especial importància per l’Orde del Toisó d’Or, Orde que Carles V, com a Duc de Borgonya, va presidir i que reunia cavallers nobles de tots els regnes cristians. La famosíssima cançó anònima representava els ideals del cavaller cristià armat en la lluita contra els turcs, precisament un dels pilars fundacionals de l’Orde del Toisó d’Or.

No podem passar per alt que el militarisme era una part intrínseca de l’estructura de la societat i de l’honor de la classe dirigent de l’època: emperadors, reis, prínceps, ducs, papes de Roma… s’envoltaven de consellers polítics encarregats de dissenyar-ne una imatge de poder, molt sovint lligada a la força militar. Totes les arts, i la música no n’era una excepció, eren una peça clau en aquests mecanismes de propaganda. La Justa, ensalada de Mateu Fletxa, és un exemple de com l’ideal del prestigi militar permeava fins i tot en les celebracions festives i en les al·legories religioses.

L’última forma de violència característica del renaixement va ser l’exercida pels incipients imperis europeus sobre els habitants dels territoris colonitzats. Es va desenvolupar una ideologia imperialista, fortament influenciada per tota la filosofia clàssica, segons la qual l’expansió imperial era positiva perquè exportava lleis, drets, progrés o fins i tot la salvació de les ànimes dels indígenes a través de la religió cristiana. Aquesta suposada integració, però, sempre va ser a partir de la obligació a la submissió i amb l’amenaça o l’ús de la violència.

Pot ser temptador observar tots aquests aspectes del Renaixement europeu des de la distància temporal i pensar que tot aquest cúmul de violència es devia a una obcecació religiosa, a la falta de cultura, a la pobresa o a l’estructura de la societat estamental. La veritat, però, és que volem que aquest programa ens emmiralli i ens permeti ser crítics amb el nostre propi temps. Un temps d’augment de la despesa militar, de relacions internacionals controlades per lògiques de mercat imperialistes, de creixement de la xenofòbia i en què es continuen cometent genocidis. Que la música del Renaixement ens faci reflexionar sobre com podem fer més humà i menys violent el món que habitem actualment.

Programa

47,5 minuts de música aproximats..

El programa també inclou una part actuada parlada de presentacions i explicacions de cada peça, de manera que la durada total del concert és d’aproximadament una hora. 

Necesidades técnicas

1. Una zona d’escenari de mínim 6 metres d’amplada i 4 de fondària, amb il·luminació.